Notesale: Turn your study into money

Document Preview

Extracts from the notes are below, to see the PDF you'll receive please use the links above

---

PREGUNTES LITERATURA
1a) En quin context històric i cultural se situa l’escriptura d’aquesta obra? (Context: anys 20-30 I
narrativa de postguerra) (pg 2-5)
L'escriptura d'aquesta obra se situa en la narrativa dels anys 20 i 30 on s'incorporen noves
tècniques de la novel·la europea i nord-americana
...
XIX, el realisme, es basava en
què tot era explicable i comprensible, en el S
...
Per
tant, cobra importància la psicoanàlisi caracteritzada pel monòleg interior
...
Als anys 60 s'aconsegueixen permisos per a
publicar llibres, caracteritzat pel resistencialisme per a la preservaci ó de la identitat catalana i amb
tendències com la novel·la psicològica, realisme objectivista i literatura fant àstica
...
(L’autora: etapes)
Mercè Rodoreda escriu la plaça del Diamant en la seua maduresa, concretament l'any 1962
...
Durant la maduresa estableix relaci ó
amb Obiols a més d’escriure tant narrativa com poesia i pintar quadres, i a pesar d'aix ò no és
reconeguda oficialment com una de les grans en la literatura catalana contempor ània fins a la seua
vellesa
...
Amb la
caiguda de la República Rodoreda s’exilia a França
...
Coincideix amb la narrativa postguerra, hi ha una abs ència quasi total
d'infraestructura editorial, s'imposa censura i la majoria d'autors viuen l'exili
...

4a) Quines caracterítiques generals presenta la narrativa dels anys anteriors a l’escriptura de la
Plaça del Diamant?
La narrativa dels anys 20 I 30 incorpora les novetats tècniques pròpies de la novel·la europea I
nord-americana: es renuncia a donar una única explicació del món, I proporciona perspectives
particulars de personatges concrets, cobra importància la psicologia dels personatges (la psicoanàlisi
de Freud és la teoria que té més influencia) i la tècnica literària més innovadora és el monòleg
interior (discurs d’un personatge que parla amb si mateix)
...

(Podría ser també posteriors)
A banda de les tècniques transgressores de l’experimentalisme, la Generaci ó dels 70 manifesten la
influència de la cultura de masses, la contracultura I l’underground
...
Des del punt de vista literari, els seus referents s ón
més europeus, nord-americans i sud-americans que catalans
...
I
la narrativa experimental
...

(Mínim 2 autors) Aporta alguna dada
...
També a sigut reconegut com a gramatic amb la seua obra
La flexió verbal
...
XX
...

El context és la postguerra I la tendència en la qual Mercè destaca és la novel·la psicol ògica, que
fa èmfasi en el món interior dels personatges, més que en l’acció
...

7ena) Com evoluciona la narrativa amb posterioritat al context d’escriptura d’aquesta obra? Quines
característiques presenta?
En la narrativa dels anys 70 podem diferenciar dues tendències: la continuació de l’obra narrativa
dels escriptors de postguerra
...

La narrativa experimental: enganxant amb les avantguardes liter àries dels anys 20, afavoreix una
ruptura de les normes de representació de la novel·la realista, que es materialitza en
característiques com ara la inserció de múltiples narradors en l’obra, la narraci ó incoherent I
fragmentada, la manca de desenllaç del relat, la ruptura de la sintaxi o la combinaci ó dels codis
lingüístic i visual
...

Destaquem a Montserrat Roig la qual va practicar la narrativa, el periodisme I l’assaig, sempre des
de una perspectiva progressista I feminista, la seua novel ·la més destacada El temps de les cireres
...
XIX I elements contemporanis de la
literatura americana
També destaquem a Quim Monzó un dels narradors més importants de la literatura actual
...

9ena) Què caracteritza a les dones escriptores del S
...
Les escriptores que escriuen sota la
dictadura franquista critiquen la moral repressora imposada pel r ègim i l’Església Catòlica
...

També introdueixen relacions lèsbiques i l’erotisme femení
...

Rep influències de Kafka per La metamorfosi I per la sensació de malson; de Proust per l’evocació
del passat a través de l’olor; de Joyce perquè la protagonista filtra la realitat a trav és de la seua
consciència
...

11ena) En quin subgènere model o corrent situaries aquesta obra? Explica les característiques
bàsiques
...

- Novel·la psicològica: se centra en un personatge que és empés per l’inexorable pas del temps I
per les circumstàncies històriques
...
El llenguatge poètic propicia
la màxima subjectivitat
...
Llig atentament els text i respon les preguntes que se’t formulen tot seguit
...
I van venir unes
mans
...
Eren unes mans de cotó fluix, sense
ossos
...
I aquestes mans se sortien del sostre juntes, mentre baixaven es separaven, I els
nenes, mentre les mans baixaven, ja no eren nens
...

Volia cridar que vinguessin els veïns, que vingués la policia, que vingués algú a empaitar aquelles
mans, I quan ja tenia el crit a punt de sortir, em repensava I tancava el crit a dintre perqu è la
policia m’hauria agafat perquè en Quimet havia mort a la guerra”
a) Descriu les característiques de la veu narrativa en la Plaça del Diamant
...

L’autora es fa servir en aquest fragment de la narració en 1a persona per fer més versemblant les
seues experiències I fer que s’identifiquen amb la Colometa podem vore-ho en frases com “Em
vaig
...
“el peus con un gla ç”, ja que la història
naix de la intimitat de la protagonista
...

b) Quines influències europeus es desprenen d’aquestes fragment de l’obra?
...
Explica-ho
...

En aquest fragment podem trobar la influència de Frank Kafka perquè la sensació de malson és
pròpia de l’obra de Kafka, I s’expressa visiblement en la invasi ó dels coloms; també està influenciada
per corrents literàries com el psicoanàlisi que es pot vore en el caràcter oníric de la novel·la, que
s’expressa concretament en els somnis de la protagonista; I l’existencionalisme que transmet
pessimisme I angoixa com la que sent Natàlia com que no pod cridar “Volia cridar I la veu no em
sortia”
...

2
...

Capítol XXI: “[…] Cada dia estava més cansada
...
“[…] Moltes tardes anava a mirar les nines amb el nen al coll
...
Pg 39 “[…] Entre el nostre replà I els del primer pis de la paret […] Unes balances…”
Capítol XXXIV: Pg 182
[…] Allò s’havia d’acabar
...
Ja feia dos dies que no havien tastat res
...
Tot s’havia acabat
...

a) Identifica el símbol que apareix en aquest fragment
...
Per fer-ho pots esmentar altres símbols de l’obra
...

A més a més en altres parts de l’obra, però no en aquest fragment podem trobar s ímbols com el
quadro de la senyora Enriqueta que és un regal que la senyora Enriqueta farà a Natàlia en la
segona boda i fa referència al seté segell de l’Apocalipsi (presenta una sèrie de llagostes amb cap
d’home i cabells de dona que simbolitzen la desaparició de l’oposició entre els dos sexes, la igualtat

entre homes i dones); un altre seria les nines de la casa dels hules que són un símbol de la
infantesa I un emblema de la feminitat; d’igual manera els colors són un s ímbol I es relacionen amb
la sensualitat del món que evoca Rodoreda al llarg de tota la seua obra (cada color t é un significat);
també l’embut que apareix al mateix temps que els coloms, al ·ludeix a una vida plena de dificultats
cada vegada més intenses per la seua forma (corn invertit), és un símbol d’una vida com un cam í
que s’estreteix a poc a poc; i per últim altre símbol són els coloms que són una metàfora paral·lela
de la maternitat I símbol suprem de l’opressió que experimenta la protagonista (Quimet vol criar
coloms I fills alhora, però pretén que se n’encarregue Natàlia), en general, representen els
problemes de la protagonista, I estableixen un paral·lelisme també amb els conflictes socials I
històrics del moment (la guerra), al final de la novel·la el significat dels coloms canvia, perqué
esdevenen un element fonamental del record de Nat àlia, que reviu el seu passat com si fora un
somni
...
Llig atentament els text i respon les preguntes que se’t formulen tot seguit
...
159)
Cada dia estava més cansada
...
Els
havia estès una flassada per terra al menjador, amb dos coixins, I els trobava adormits I la Rita tan
petitona, hiii
...
hiii
...
I la Rita tornava amb aquella mena de riure, hiii
...
hi
...
I vaig voles saber
què passava
...
la?
En aquest fragment de la novel·la podem trobar a l’estil algunes marques d’oralitat com frases
fetes “de bat a bat” que donen un regust col·loquial i un caràcter genuí al català dels personatges,
onomatopeies “hiii
...
hi
...
A més a
més podem trobar el símbol dels coloms “Tres coloms
...

4
...

Capítol (pg
...
S’enduien els nois de setze anys
...
Hi havia homes molt grans que aprenien a fer la guerra pels carrers
...
Moltes ll àgrimes, molt de mal per
dintre I per fora
a) Quina temàtica pròpia de l’obra es veu en aquest fragment? Quines són les característiques
temàtiques d’aquesta obra?
La novel·la reflecteix el context històric I social que va des de els anys 30 (La República, la Guerra
Civil (1936-1939) I la postguerra) fins als anys 50
...
” o “S’enduien els nois de setze anys
...
” I finalment tamb é apareix el
tema del patiment que provoquen les guerres “Moltes ll àgrimes, molt de mal per dintre I per fora
...
Relaciona-les amb les que
pugues trobar en aquest fragment
...
”
D’altra banda el punt de vista narratiu és intern, és a dir, es tracta d’un únic personatge que narra

els fets des d’una perspectiva totalment subjectiva
...
”, ja que
la història naix de la intimitat de la protagonista
...

c) Situa aquesta obra en la trajectòria de l’autora I digues algunes característiques de l’etapa o bloc
...
En
aquesta època ella s'exilia per la caiguda de la República, primer en França i després a Ginebra, a
diferència de la seua infantesa i vellesa que viu a Catalunya
...
Llig atentament els text i respon les preguntes que se’t formulen tot seguit
...
I
que al món no hi havia res com el Parc Güell I com la Sagrada Família I la Pedrera
...

La novel·la també reflecteix el context històric i social del temps que ocupa la novel ·la i que, a
grans trets, abraça dels anys 30 als anys 50
...
En
aquest fragment de la novel·la apareix Gaudí, el qual va ser l’arquitecte que va disenyar el Parc
Güell, la Sagrada Família, la Pedrera, entre altres, I com el text diu no va tindre la millor mort,
perquè li va atropellar un tramvia

---