Notesale: Turn your study into money

Document Preview

Extracts from the notes are below, to see the PDF you'll receive please use the links above

---

RODOLF SIRERA
...


Localitza el fragment que et proposem quant a l'autoria, títol i data aproximada d’escriptura i comenta
breument el context històric i literari del moment de la producció:
El verí del teatre de Rodolf Sirera es publica l'any 78 i coincideix amb la promulgació de la Constitució Espanyola
...
En aquesta època el teatre en valencià s'identificava amb el sainet i no tenia cap ambició
literària
...
Es consoliden el teatre de text, on situaríem a Rodolf Sirera on se li dóna importància al
text com a construcció literària, i el teatre no textual on allò que més importa és l'espectacle (música, dansa…), i per tant és
difícil publicar en un llibre
...
Explica quin era el context abans de la publicació de El verí del teatre:
Durant la primera part del franquisme es van prohibir quasi totes les manifestacions culturals en la nostra llengua amb
algunes excepcions vinculades al teatre religiós popular
...
Totes aquestes obres havien
de passar la censura
...

3
...
L'autor pertany a la generació dels 70 i el teatre en valencià
s'identificava amb el sainet
...
A partir dels 70 el teatre era més visible i professional
...
Traduïda a diverses llengües i reflexiona sobre
l'art i la vida, sobre la ficció i la veritat
...
En quina etapa l'autor participa com a guionista de televisió? Explica el que sàpies:
L'autor participa com a guionista de televisió en la quarta etapa de les cinc etapes que hi ha
...
Col·labora en Amar en
tiempos revueltos junt a J
...


PREGUNTES DE L’OBRA:
1
...
Els enganys
i les sorpreses són un recurs ben explotat per Sirera i per això podem dir que el text, encara que no té ni actes ni escenes està
estructurat en cinc episodis o seqüències: una de elles es la segona, on el criat es revela com el Marquès mateix, exposa a
Gabriel la seva teoria del teatre i li explica el motiu de la cita, ha escrit una obra sobre la vida de Sòcrates i vol que Gabriel
represente el paper del filòsof durant la seva agonia
...


Quines característiques presenta el personatge en aquesta escena? Podria ser del Marqués o de Gabriel
...
Exerceix poder de la seva classe social i sent un cert plaer en la tortura
psicológica de Gabriel
...
Sí que evolucionen, perquè Gabriel al principi es dirigeix el Marquès com si fora un criat de tu i quan s'assabenta
qui és canvia el registre a “vos”
...


Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, noms, jocs, esdeveniments…) en aquest
fragment? Tenen relació amb el marc espaciotemporal general de l'obra?
En el fragment apareixen coordenades espaciotemporals que ens porten a la França revolucionària (París de 1789) i trobarem
en els diàlegs diverses referències a alguns protagonistes vinculats a aquest període històric
...

4
...
El primer tema explica els límits difusos entre ficció i realitat
...
El segon parla de les jerarquies socials com a element que permet la

pervivència d'individus pertanyents a una classe social alta, il·lustrada, afectada… com en les mateixes tragèdies gregues
...
Es podria considerar com una obra de terror psicològic
...
Busca tots els recursos teatrals del fragment:
Hi ha diversos recursos teatrals: els parlaments, què són diàlegs escrits en estil directe que apareixen immediatament darrere
dels noms dels personatges i que fan avançar l'acció; les acotacions, que són les indicacions sobre l'espai escènic o sobre
l'actuació dels actors i s'escriu en cursiva i entre parèntesi; l'espai on se situa tota l'acció determinada en l'acotació inicial de
l'obra (en general sensació d'angoixa i de falta de comunicació); i emmarcament, què és totalment realista
...


Reflexionem en quines situacions de la vida quotidiana està present la possibilitat d'exercir el poder i fins a
quin punt això marca les relacions amb els altres:
En la vida quotidiana hi ha moltes situacions en les que tenim la possibilitat d'exercir el poder per damunt d'altres persones,
Tant en la societat, com en la vida a nivell econòmic, com en el treball, amb la teva parella, amb els teus companys de classe,
amb la teva família… això marca les relacions amb els altres depenent del tipus de poder i dels límits que te l'altra persona
...


Quins són els límits ètics per obtenir plaer? És lícit obtenir plaer a través de la vexació dels altres? Tenim
exemples d'aquesta circumstància en la vida quotidiana, pot ser a través dels mitjans de comunicació?
Des del meu punt de vista no és lícit obtenir plaer a través de la vexació dels altres, i els límits ètics per obtenir plaer d'una
persona acaben on comencen els límits de l'altra persona
...
Però no podem oblidar que dins del tòpic de plaer es poden parlar de molts tipus
d'ell, per ejemplo, el placer sexual, el gastronòmic, el auditiu, el visual…
JOAN FUSTER
...
En quin context escriu Joan Fuster l’obra Diccionari per a ociosos (1962)?
El escriu en el context de postguerra on es fa difícil en el estretors dels primers franquisme
...
Als anys seixanta s'obren
noves possibilitats de publicació, hi ha Edicions del 62, un editorial i es publicarà en 1962 sobre temes culturals i nacionals
...

2
...
Però en el context actual, els assajos
són articles d'opinió amb autors com: Joan Fuster, Montserrat Roig, Quim Monzó, Joan Francesc Mira… Gràcies als mitjans
de comunicació en català que va normalitzar revistes i diaris
...
Quins autors destaquen dins del gènere de l’assaig en el context de postguerra?
...
Escriu molts llibres
...
I l'altre autor és Josep Pla, que va
néixer a 1897 i va morir a 1981, i va ser un dels escriptors en llengua catalana més destacats del segle XX, perquè ens va
oferir una visió completa de la societat del seu temps amb la seva obra
...
Quins autors destaquen en el gènere de l’assaig, en el context actual?
És que destaquen en el l'assaig del context actual són Joan Francesc Mira, que va fer els assajos des de la subjectivitat i la
llibertat però amb rigor i consciència del paper social del intel·lectual com a persona, i un dels temes fonamentals del seu
estat en comparteix em Fuster: és la identitat dels valencians, i també parla de l'antropologia, és a dir, l'estudi dels
comportaments humans i socials
...

5
...
Quins altres llibres es van publicar en
aquesta època?

Aquest assaig pertany a l'assaig deliberatiu, on destaca la personalitat de l'autor, la seva visió del món, més que el tema, com
per exemple, Diari
...
També es
treballarà aforisme, de forma amb més breu que l’assaig
...
Quins llibres de Fuster es publiquen en l`època de Diccionari per a ociosos (1964)?
En l'época de Diccionari per a ociosos es publiquen llibres de l’assaig divulgatiu sobre la identitat valenciana
...
Fuster també va publicar nombrosos assaigs sobre literatura, com El descrèdit de la realitat
...
També
es treballarà aforisme, de forma amb més breu que l’assaig
...
Aprofita un detall de la vida quotidiana (cadira)
per reflexionar sobre la vida de l’home
...

● Estil: llengua natural i expressions populars amb marques d’oralitat” culs plans”
...
i
també de 1a persona del plural on inclou al receptor (interpel
...
L’ús d’aquesta persona indica que
Fuster no perd mai de vista el seu públic o lectors
...
Mentre informa intenta mostrar el seu punt de vista sobre
l’assumpte en qüestió, alhora que s’esforça per convèncer el lector i fer-lo pensar sobre el tema per ell mateix
...

Covardia:
● Tema: Fuster reflexiona sobre la por en general, sobre la condició humana i sobre la concepció que tenim de
nosaltres mateixos i de la resta de la humanitat i sobre la relativitat de les coses
...

● Estil: Com que la finalitat és persuadir, mostra el seu punt de vista ( punt 2: Subjectivitat) per això és un text molt
modalitzat (podeu posar algun exemple, substantius, elements díctics de 1a persona del plural, amb voluntat
inclusiva “si volem , i ho haurem de voler” implicantd’aquesta manera el lector
...
També es dirigeix al lector amb un imperatiu “no censureu
...

Escepticisme :
● El tema lògicament és l’escepticisme
...
A Fuster el terme li serveix per reflexionar sobre la humanitat i sobre la concepció que podem tindre de
nosaltres mateixos
...
ligència i el coneixement
...
Però també és un text clarament modalitzat per tant molt subjectiu ( punt
2): l’ús de lla 1a persona, “M’agradaria d’escriure
...
També apareixen molts elements lèxics valoratius,
aclariments entre guions, per confirmar les seues idees, l’ús de la cursiva, per definir i sobretot valorar
...
lectivitat com si no formaren part
...

● Estil: En aquest assaig la perspectiva de l’autor cobra molta importància(punt 2: subjectivitat) ja que es tracta d’un
text molt modalitzat amb elements díctics de 1a persona del plural, d’aquesta manera dóna l’opinió i també
involucra els seus lectors “Diem”, “volem aludir-nos
...

Lectura:
● Tema: Segons Fuster la manera de com llegim és un reflex de la nostra manera de ser
...

Estil: Subjectivitat ( text modalitzat: elements díctics de 1a persona del singular però també del plural per incloure
el receptor)
...
” que seria la vida, alguna pregunta retòrica
...
" Pensament obert (Humanisme)

Rellotge:
● Tema: A partir d’un element quotidià com és el rellotge Fuster reflexiona sobre com l’evolució d’aquest invent ha
afectat la nostra percepció del temps, que ha passat de ser una idea abstracta a una idea molt concreta , amb minuts
i segons i sempre present en la nostra vida
...

● Estil: Subjectivitat ( ), Recursos literaris com alguna metàfora “El temps, llavors era un magma obscur,
insondable
...
Pensament obert (humanisme)
Ser: ( És un aforisme:és un subgènere breu de l’assaig i consiteix en una proposici´´o contundent
que resumeix de manera sintètica i provocativa un pensament)
● Tema: És el ser humà
...

● Estil: Tots els aforismes s’enuncien en 3a persona
...
Es caracteritza per la precisió i claredat i per afirmar la seua idea de manera fins i tot
lapidària
...
El final està tractat amb ironia i humor
...

Xenofòbia:
● Tema: és la xenofòbia, i com el patriotisme i l’educació ha contribuït a la propagació de l’odi a l’estranger
...
licós no desapareixerà ja que està arrelada en la societat,
en la història i en l’educació
...
Recursos
estilístics com ús abundant d’epítets “ grans bestieses”, “crims salvatges”, “sacrificis sagrats”
...




---